Aprofitant que s'apropa el 14F, fem un recorregut per la història electoral del Parlament de Catalunya a través dels seus cartells. #compol

FIL DE CARTELLS

1980: les primeres, hi ha una gran incògnita sobre el resultat i quines candidatures entraran al parlament. En aquest context la dreta espanyola es troba especialment dividida. Per una banda trobem els neofranquistes sense disfresses de Fuerza Nueva: en español con acento catalán

Més interessant és el cas de Solidaritat Catalana. Partit al qual va donar suport Manuel Fraga i del qual formà part Aleix Vidal-Quadras. Concorren amb una campanya "anti-política" i reivindicant-se orgullosament de dretes. Uns visionaris avançats al seu temps.

La UCD de Suárez irromp a Catalunya reivindicant un catalanisme ampli i fent bandera d'un dels temes que serà en el futur bandera de la dreta espanyolista al principat: la llengua a les escoles. Aquest guant serà recollit aviat per Aliança Popular i més tard per Ciutadans.

Amb un discurs amb certes similituds es presenta el Partido Socialista Andaluz. La defensa aferrissada de la cultura andalusa a Catalunya els serveix per aconseguir dos diputats al parlament que van desaparèixer als següents comicis.

En un context on les esquerres eren fortes (victòries PSC 77 i 79 amb clara majoria + PSUC) CiU presenta Pujol com l'home per guiar Catalunya i no profunditzar en la divisió entre esquerres i dretes. No cal dir que la campanya va portar un èxit electoral que descol·loca a molts.

El PSUC té dos eixos reflectits en la seva cartelleria. Per una banda reivindica a Benet (nacionalista moderat convertit al psuquisme més aglutinador) com un president transversal, per l'altra, llenguatge de classe clàssic de partits comunistes de l'època.

ERC fa una campanya heterogènia. Es reivindica com a força històrica de govern a través de tots els presidents republicans (amagant Tarradellas). Interpel·la votants d'origen espanyol amb inclusió dels seus símbols, però també l'electorat de CiU (Seguretat, Catalanitat, Economia)

El PSC es presenta amb unes grans expectatives. Fan gala de presidenciable amb Joan Reventós i un eslògan idèntic al del PSUC alhora que conviden a somiar en una "nova Catalunya". Per altra banda fan un cartell on apel·len als "homes i dones" però Oh, wait... @onsonlesdones

1984: Després de la victòria del 80, CiU es llença al personalisme i aprofundeix la construcció del lideratge de Jordi Pujol. Reivindicació de la feina feta i del perfil del president compromès i estadista. FER com a reclam electoral.

ERC tracta de traure profit al president del Parlament Heribert Barrera totalment eclipsat per l'omnipresent Pujol. Reivindiquen l'ànima del partit que lluita per la justícia social sense oblidar la voluntat de més autogovern.

El PSUC presenta el tàndem Guti-Iglesias sobre un quadre de Tàpies dedicat al partit: tradició i catalanitat, mentre l'eslògan els presenta com a alternativa. Altres eixos: autogovern i no-discriminació/inclusió.

El PSC introdueix Obiols com a nou candidat amb la mateixa idea que Reventós (del president per tots al tots hi guanyarem) Per altra banda, una sèrie de Cartells amb imatges antagòniques contraposen la Generalitat de Pujol amb la que ells voldrien. (oberta/tancada)

1988: CiU aprofundeix en la campanya personalista/presidencialista. També es pot apreciar la inclusió de la paraula Catalunya i la senyera com a únics elements del cartell. Associació Pujol=Catalunya.

ERC comença la seva transformació estètica amb un cartell que comença a marcar el to cromàtic que la formació adoptarà (groc mostassa). La distribució recorda de forma clara a una obra de Mondrian i es tracta d'un cartell força curiós.

La recentment creada Iniciativa per Catalunya es desfà del llenguatge de classe amb una nova estètica on fa gala dels seus dos nous eixos principals(vermell socialista, verd ecologista) i presenta nou candidat, Rafael Ribó, actual Síndic de greuges de Catalunya.

Aliança Popular presenta Jorge Fdz Díaz amb una campanya clàssica de valors conservadors: llibertat d'ensenyament i seguretat.

El PSC explota el retorn de Joan Reventós en tàndem amb Obiols. L'ús del Blanc i negre, aporta dramatisme i transcendentalitat, ja que ens remet a imatges històriques i fets importants. Això es reafirma amb els dos conceptes principals: Futur i progrés.

1992: CiU demana als catalans que renovin la seva confiança. Podem fer MÉS si ens dónes confiança. Després de tres legislatures al govern es tracta d'engrescar amb tot el que encara es pot fer en comptes de ser percebuts com a continuïtat grisa.

ERC acudeix a aquestes eleccions amb una direcció renovada i fent gala de la seva nova línea programàtica definitòria: la defensa de la Independència sense ambigüitats ni complexos. De la mateixa manera es defineixen com la "genuïna i autèntica Esquerra" Independència i Esquerra

El PSC reivindica l'exemplaritat dels seus en un context on el cas "Banca Catalana" encara és proper. Per altra banda comencen a aparèixer les campanyes "gamberres" de les Joventuts dels partits com aquesta de la JSC on el doble sentit sexual és evident.

1995: CiU, com 3 anys abans, torna a posar l'èmfasi en el MÉS per tractar de mantenir al seu electorat amb un projecte continuista de llarga durada. Malgrat la victòria electoral, als resultats es comencen a observar els primers símptomes de l'esgotament de l'electorat pujolista.

ERC segueix aprofundint en la línia estètica del groc mostassa i col·loca el logo amplificat fent coincidir el triangle maçònic de la senyera amb la cantonada del cartell. És una disposició vistosa que serà utilitzada durant dècades a les carpetes dels seus representants polítics

El PSC presenta Nadal com a cap de llista amb un gran protagonisme de Felipe González en la cartelleria. Els socialistes tracten de posar remei a l'abstenció diferencial (abstencionisme en catalanes, vot PSOE en generals) interpel·lant al votant del PSOE del cinturó vermell.

1999: Pujol, amb la seva imatge de centrista desgastada pel suport del govern d'Aznar es presenta posant Catalunya per sobre de tot. (Cat first) En aquest context, la JNC fa una campanya vinculant Maragall amb Vidal-Quadras per tal d'obviar les complicitats CiU-PP a Madrid.

El PSC surt per primer cop des del 80 amb grans expectatives. Maragall és un bon candidat que planteja el CANVI com una necessitat i quelcom engrescador. Maragall interpel·la a gran part de la societat: SEREM PRESIDENTS. "L'any del canvi" els socialistes van guanyar les eleccions

ICV es presenta a Girona, Lleia i Tarragona, en coalició amb els socialistes i la plataforma maragallista Ciutadans pel Canvi (Toní Comín) amb la voluntat de sumar per una alternativa d'esquerres. A Barcelona, Ribó reivindica la necessitat de plantar cara a la dreta.

El PP es presenta per a ser "decisius". Amb Alberto Fdz Díaz i una senyera pretenen ser necessaris per a evitar un canvi de majories a Catalunya que portés l'esquerra al govern, com algunes enquestes preveien. Finalment Pujol assolí la investidura amb els vots del PP.

EUiA (referent d'IU) es presentà en solitari per primer i únic cop a Catalunya després de la ruptura amb IC. La seva campanya reflecteix també el sentiment, estès aquell any, que era el moment de dur les esquerres al Palau de la Generalitat.

ERC es presenta sota el lema "aire fresc". Amb Carod-Rovira com a candidat s'afirma la necessitat d'un canvi a la generalitat. Es reivindiquen com a "l'esquerra catalana independent" subratllant la no vinculació amb cap força d'àmbit espanyol en contraposició a la resta.

2003: CiU: el relleu a Pujol l'encarna Mas amb el lema "Sí a Catalunya". Reafirmació de la catalanitat de CiU en contraposició a la majoria alternativa que podia sorgir. Es comença a introduir el taronja (liberal) junt amb el blau(conservador) a la línia estètica de la formació.

El PSC encara els comicis com el moment de la veritat. "Ara Maragall" com a reafirmació que és el moment de dur Pasqual a la generalitat. Aprofundeix en el personalisme maragallista com a millor eina de reclam electoral per a la formació.

ICV tracta d'atraure el votant progressista amb una apel·lació a canviar "de debò". Com a hereus de la tradició psucaire es reivindiquen com a una esquerra desacomplexada que vol trencar amb el franquisme triplicant els resultats de les anteriors eleccions (de 3 a 9)

ERC, amb el lema més a prop, se situà com a actor polític proper al ciutadà i com a eina per apropar-se als somnis de llibertat, i justícia social dels catalans. Durant la campanya va ser recurrent el crit a les seves "mans netes" en referència a la corrupció de CiU.

El PP, amb Josep Piqué com a candidat, tracta d'espantar el fantasma de l'anticatalanisme amb l'eslògan "Jo crec en Catalunya" acompanyat d'altres referències a l'emprenedoria i la defensa de l'empresariat.

2006: El PSC parodia el "Paraules, no fets" de Pujol 1984. Posen en valor la figura de Montilla com a gestor i governant. Per altra banda amb "ara és l'hora dels catalans" valoritzen l'origen andalús de Montilla com a forma de nova catalanitat desacomplexada.

CiU utilitza el taronja com a color principal del cartell, dins de la renovació cromàtica de la formació. Amb el seu eslògan tracten d’afirmar la seva catalanitat així com l’experiència de govern dels 23 de pujolisme.

ERC realitza una campanya molt comentada en què apareixen els seus líders en activitats quotidianes. Carod-Rovira s'afaita mentre Puigcercós usa un trepant. Humanitzar els candidats està bé, sempre que prèviament algú els hagi idealitzat.

ICV centra la seva campanya en la necesitat de reeditar el tripartit a Catalunya. Es presenten com a garants de la reedició del pacte d’esquerres com a principal actiu de campanya. La fotografia en B/N mirant a camèra busca interpel·lar al votant dirigint-se directament a ell.

El PP fa campanya pel "sentit comú". Davant les contínues crítiques al tripartit pel caos i la ineficiència de la coalició, els populars es presenten com una opció de seny per a la ciutadania.

Aquest any irromp Ciutadans al parlament. Sense gaires mitjans, aconsegueixen representació gràcies a una campanya on Albert Rivera apareix totalment nuu que ràpidament es viralitza. L'ús de la llengua com a arma electoral serà una constant en la comunicació de Cs.

2010: quan el desgast del tripartit es fa evident, el PSC es presenta baluard del progressisme no independentista a Catalunya. El STOP DRETA de la JSC reafirma aquesta idea mentre que amb un Montilla superheroi tracten de posar en valor la imatge de gestor gris del candidat.

CiU presenta una campanya discreta on la sensació caòtica del tripartit és la seva millor arma. Artur Mas es presenta com el candidat disposat a fer una Catalunya millor i a deixar enrere els anys de tripartit català.

ERC es defineix com a formació "valenta" amb la promesa inèdita de celebrar un referèndum per a la independència de Catalunya. Emfatitzant el seu currículum independentista tracten de sortejar el desgast de governar amb els socialistes.

ICV amb Joan Herrera centra el missatge en la seva condició de verds (ecologistes) i d'esquerres. Busquen reafirmar la necessitat de polítiques progressistes malgrat el desgast fruit de la gestió d'interior durant el tripartit.

El PP centra la seva campanya a reivindicar-se com a gestors eficients per a la crisi econòmica que comença a viure's. Per altra banda introdueixen una bandera espanyola a la seva imatge, ja que, la irrupció de Cs introdueix un nou competidor dins l'espanyolisme.

Després d'una greu crisi interna, Cs es presenta com a opció contestatària amb el lema "Rebélate". Fent referència a l'anterior campanya, col·loquen al candidat, vestit, rodejat de gent nua que s'ha empoderat a l'entrar a les institucions.

És l'any on l'extrema dreta es queda a les portes del parlament. Amb una campanya netament xenòfoba, PxC juga a l'ambigüitat nacional i col·loca els immigrants com a culpables de la crisi. Sembla que el que no van aconseguir aleshores ho farà ara VOX.

També és l’any on apareixen noves candidatures independentistes. Solidaritat presenta una campanya amb la independència i la figura de Joan Laporta com a principal reclam electoral després d’uns cartells on el candidat no era prou visible i van ser retirats.

De la mateixa manera apareix Reagrupament. L'exrepublicà Joan Carretero es presenta amb la independència com a proposta. Malgrat que no aconseguirà representació parlamentària, els seus plantejaments trobaran cabuda aviat dins la transformació de l'espai convergent.

2012: Mas convoca eleccions anticipades amb el dret a decidir a l'horitzó. Davant d'aquest escenari totes les campanyes se centraran en el debat nacional i Mas es presenta com a "la voluntat del poble" en un cartell messiànic amb paral·lelismes amb el Moisés de Charlton Heston.

De la mateixa manera, el PSC fa del Federalisme la seva identitat i es reivindiquen com a alternativa sensata a la deriva dels convergents amb Pere Navarro al capdavant. Un candidat amb poc carisma i un fort desgast polític avoquen la formació a una greu crisi.

ERC després de l'enfonsament post-tripartit es troba ara com peix a l'aigua. Amb l'eix nacional al centre del debat es reafirmen com a formació netament independentista amb voluntat de crear un nou país. Neix el lideratge de Junqueras acompanyat pels nous noms de la formació.

ICV fuig de la campanya únicament nacional amb un Herrera reflexiu i un doble eslògan: compromís amb el dret a decidir i amb els drets socials. L'eslògan "i tant si podem" resulta clarivident dos anys abans de la irrupció d'Iglesias i els seus amics a l'escena política.

Cs també es centra en l'eix nacional amb la campanya "mejor unidos".Una imatge excessivament neta i clara del candidat està acompanyada per la primera aparició del cor amb les tres banderes, símbol d'identitat tripartida que des d'aleshores forma part de l'imaginari dels taronges

El PP abandona el discurs econòmic per situar-se també clarament a l'eix nacional, fent gala de la seva doble identitat catalana i espanyola.

La CUP irromp al parlament amb un cartell on reivindiquen la col·lectivitat i fugen dels lideratges personalistes. Una multitud amb el puny alçat conjuga amb l'eslògan "És l'hora del poble". Igual que el PSC destaquen l'alternativa, però en comptes de sensata, d'esquerres.