Quan fa uns anys vaig començar a estudiar xinès, no sabia que aquesta era una llengua tonal.
No tenia ni idea que hi havia “llengües tonals”, tot i que de fet, moltes de les llengües que es parlen al món tenen aquesta característica.
No tenia ni idea que hi havia “llengües tonals”, tot i que de fet, moltes de les llengües que es parlen al món tenen aquesta característica.
Les llengües tonals es caracteritzen per l'altura dels tons. El to és important perquè, la diferència entre ells, determina el significat de paraules o síl•labes.
Una gran part de les llengües d'Àsia, Àfrica i moltes de les llengües indígenes d'Amèrica, són tonals.
Una gran part de les llengües d'Àsia, Àfrica i moltes de les llengües indígenes d'Amèrica, són tonals.
El xinès, té 4 tons principals:
El 1r, pronunciat de manera sostinguda (cap variació)
El 2n, inici baix i final alt (tal com en català es formula una pregunta)
El 3r, inici mitjà, baixa i acaba alt
El 4t, inici agut i final baix
El neutre és curt (usat en partícules auxiliars)
El 1r, pronunciat de manera sostinguda (cap variació)
El 2n, inici baix i final alt (tal com en català es formula una pregunta)
El 3r, inici mitjà, baixa i acaba alt
El 4t, inici agut i final baix
El neutre és curt (usat en partícules auxiliars)
Això és molt interessant, perquè gràcies al to, es poden construir oracions peculiars.
妈妈骂麻马吗?
māma mà má mǎ ma?
“La mare renya el cavall de sèsam?”
妈妈骂麻马吗?
māma mà má mǎ ma?
“La mare renya el cavall de sèsam?”
Així que amb una llengua tonal com el xinès, hi ha qui fa coses tan curioses com el poema "施氏食獅史" del poeta 赵元任 “Zhào Yuánrèn” (1892-1982).
施氏食獅史
Shī shì shí shī shǐ
“La història de Shī shì menjant lleons”
施氏食獅史
Shī shì shí shī shǐ
“La història de Shī shì menjant lleons”
I si voleu sentir com sona el poema, aquí el teniu...