Diversos precandidats a la presidència del Barça estan intentant fitxar de director esportiu a Michael Zorc, l'home del Dortmund que ens va colar a Ousmane Dembélé per 145M€ (dels que portem pagats 130). A continuació, perquè és molt mala idea.

Qui l'aconsegueix convèncer (si és que passa) ens el vendrà com el Monchi alemany. I la veritat és que té algunes similituds amb Monchi. Tots dos van començar als despatxos molt joves, just a l'acabar la seva carrera esportiva. Monchi amb 32 anys el 2000 i Zorc amb 36 el 1998.
Com Monchi (que porta 20 anys als despatxos) Zorc porta 22 anys gestionant la política esportiva d'un club essencialment venedor com el Dortmund, on no hi ha exigència de guanyar títols, els seus encerts llueixen i les seves cagades tenen poca repercussió.
Però a diferencia de Monchi, fins que no va venir el Barça a fer el pallús amb els diners de Neymar, les xifres de venda de Zorc eren bastant discretes:
Mkhitaryan 42M€ al United
Götze 37M€ al Bayern
Hummels 35M€ al Bayern
Gündogan 27M€ al City
Kagawa 16M€ al United
Mkhitaryan 42M€ al United
Götze 37M€ al Bayern
Hummels 35M€ al Bayern
Gündogan 27M€ al City
Kagawa 16M€ al United
Per no parlar de Lewandowski, que va marxar gratis al Bayern. Encara avui, les vendes històriques del Dortmund són aquestes:
1) Démbelé (145M€ al Barça)
2) Pulisic (64M€ al Chelsea)
3) Aubameyang (63,75M€ a l'Arsenal)
4) Mkhitaryan (42M€)
5) Götze (37M€)
1) Démbelé (145M€ al Barça)
2) Pulisic (64M€ al Chelsea)
3) Aubameyang (63,75M€ a l'Arsenal)
4) Mkhitaryan (42M€)
5) Götze (37M€)
Vendre als teus millors jugadors a preu de mercat no té mèrit. Vendre'ls per sobre del seu preu de mercat, sí. I per ara Michael Zorc només ho ha aconseguit amb Bartomeu, que estarem d'acord en que no era un negociador gaire competent.
Voleu saber en què es va gastar Zorc els diners de Dembélé? Yarmolenko (25M€), Akanji (21,5M€), Max Philipp (20M€), Toprak (12M€), Dahoud (12M€), Diallo (28M€), Delaney (20M€) i Witsel (20M€). Quatre d'aquests jugadors ja no són al club.
I algú em dirà... Home, però amb els diners de Dembélé Michael Zorc també va fitxar a Jadon Sancho i només aquest encert ja compensa totes les errades. Segur? De de la venda de Dembélé el 2017 el Dortmund només ha guanyat una Supercopa alemanya.
Aquest és el gran problema, que el Dortmund no és el Barça en molts sentits. Ni li demanen el mateix preu al Barça que al Dortmund, ni els jugadors demanan el mateix sou, ni l'exigència esportiva és la mateixa. Això de fitxar 20 tíos esperant que un et surti bé aquí no funciona.
Perquè això és exactament el que fan directors esportius com Monchi o Zorc, tirar d'acumulació. Ningú recorda les seves apostes fallides, que n'hi ha MOLTES. I quan venen per un dineral una aposta encertada el seu club ho celebra. Però a clubs com el Barça no es ven als millors.
En els 22 anys de Zorc com a director esportiu del Dortmund, en 9 ocasions ha venut més del que ha gastat. I en les 13 temporades on ha gastat més que ha ingressat la mitjana de despesa ha sigut de 19,4M€. Només en 3 ocasions ha invertit 30M€ o més (01/02, 14/15 i 20/21).
I en aquesta mateixos 22 anys el Dortmund ha guanyat 3 lligues i 2 copes alemanyes. Guarismes absolutament inacceptables pel Barça. A més ha tingut 12 entrenadors diferents. Traient els 7 anys seguits de Jürgen Klopp fan una mitjana d'1,3 anys per entrenador.
Tot això no ho haurien de tapar els fitxatges de Sancho i Haaland o la venda de Dembélé. Un rellotge trencat diu bé l'hora dos cops al dia. Rexach va fitxar a Messi, Zubizarreta a Ter Stegen i Abidal a Pedri. Tots estarem d'acord que cap dels 3 és un geni.
Cada cop que us venguin a un Monchi o a un Zorc com a directors esportius estrella pregunteu-vos quants diners hagués ingressat el Barça si s'hagués venut als seus millors jugadors quan arribaven ofertes estratosfèriques per ells en comptes de quedar-se'ls per intentar guanyar.
I reflexioneu sobre si el que necessita el Barça és un broker dels fitxatges que inverteix en 15 promeses de les quals amb sort en surten 2 bé i aleshores les ven i en pot portar unes altres 30 i així successivament.
El que necessita el Barça és just el contrari. Algú que coneixent a fons la cultura futbolística del Barça minimitzi els riscos (que sempre existeixen) portant entrenadors i futbolistes seleccionats que encaixin amb l'estil, el vestidor i la grada.