Read on Twitter
1/14
El gran problema amb l'arquitectura des del funcionalisme fins avui és que no és capaç de crear identitat pròpia, i per tant no dona valor afegit, sinó que empobreix i deshumanitza pobles, valls, comarques i països, i desarrela generacions senceres.
El gran problema amb l'arquitectura des del funcionalisme fins avui és que no és capaç de crear identitat pròpia, i per tant no dona valor afegit, sinó que empobreix i deshumanitza pobles, valls, comarques i països, i desarrela generacions senceres.
2/14
És ben senzill, si com a arquitecte no ets capaç de crear identitat pròpia de bell nou, aleshores segueix la tradició vernacla, homenatja el paisatge i la cultura, i adapta-la a les possibilitats d'avui.
És ben senzill, si com a arquitecte no ets capaç de crear identitat pròpia de bell nou, aleshores segueix la tradició vernacla, homenatja el paisatge i la cultura, i adapta-la a les possibilitats d'avui.
3/14
Els darrers capaços de crear un nou llenguatge que alhora pogués contenir i reformular la identitat catalana van ser els modernistes i els noucentistes. Des de llavors, pràcticament tot el que s'ha construït ens banalitza i ens esborra.
Els darrers capaços de crear un nou llenguatge que alhora pogués contenir i reformular la identitat catalana van ser els modernistes i els noucentistes. Des de llavors, pràcticament tot el que s'ha construït ens banalitza i ens esborra.
4/14
En altres paraules, els edificis de 1950 a l'actualitat a Catalunya no ens ajuden a comprendre'ns, sinó que ens desfan com a tal.
En altres paraules, els edificis de 1950 a l'actualitat a Catalunya no ens ajuden a comprendre'ns, sinó que ens desfan com a tal.
5/14
Ens agrada Cadaqués i Calella de Palafrugell perquè hi podem llegir la nostra costa mediterrània.
A Blanes què hi llegim? https://twitter.com/LluisArtus/status/1286587609645555712?s=20
Ens agrada Cadaqués i Calella de Palafrugell perquè hi podem llegir la nostra costa mediterrània.
A Blanes què hi llegim? https://twitter.com/LluisArtus/status/1286587609645555712?s=20
6/14
Respectar el sentit de lloc és clau en la plenitud de les nostres vides perquè ens permet arrelar i crear vincles sans i de qualitat amb l'entorn, que ens ajudaran a desenvolupar-nos com a éssers humans, afectius i creatius, i no com a hàmsters en funcionalíssimes gàbies.
Respectar el sentit de lloc és clau en la plenitud de les nostres vides perquè ens permet arrelar i crear vincles sans i de qualitat amb l'entorn, que ens ajudaran a desenvolupar-nos com a éssers humans, afectius i creatius, i no com a hàmsters en funcionalíssimes gàbies.
7/14
Amb l'arquitectura passa, diguem-ho així, com amb la gastronomia: mengeu preferentment el que neix del país. O com amb la llengua, més viva quan s'expressa "ab la naturalesa del terrer" que digué Maragall.
Amb l'arquitectura passa, diguem-ho així, com amb la gastronomia: mengeu preferentment el que neix del país. O com amb la llengua, més viva quan s'expressa "ab la naturalesa del terrer" que digué Maragall.
8/14
Visc a la Selva, i quan, d'algun puig estant, contemplo aquesta catifa de pins, roures, alzines i avellaners sota les faldes de les Guilleries i el Monteny que és la meva comarca sé que soc a casa.
Visc a la Selva, i quan, d'algun puig estant, contemplo aquesta catifa de pins, roures, alzines i avellaners sota les faldes de les Guilleries i el Monteny que és la meva comarca sé que soc a casa.
9/14
Però els edificis funcionalistes sense teulada hi fan l'efecte d'electrodomèstics gegants abandonats enmig del camp.
I hi ha molts carrers de molts pobles on se m'ha privat de veure-hi, i viure-hi, la Selva. Sovint, fins i tot, de viure-hi Catalunya.
Però els edificis funcionalistes sense teulada hi fan l'efecte d'electrodomèstics gegants abandonats enmig del camp.
I hi ha molts carrers de molts pobles on se m'ha privat de veure-hi, i viure-hi, la Selva. Sovint, fins i tot, de viure-hi Catalunya.
10/14
Necessitem ser d'un lloc, o de diversos llocs, i necessitem saber-los entendre, per poder-los continuar identificant, singularitzant, i poder continuar aportant-hi nous valors. Amb l'arquitectura també ens hem de plantejar allò de quin país deixem als que vindran.
Necessitem ser d'un lloc, o de diversos llocs, i necessitem saber-los entendre, per poder-los continuar identificant, singularitzant, i poder continuar aportant-hi nous valors. Amb l'arquitectura també ens hem de plantejar allò de quin país deixem als que vindran.
11/14
Sempre dic que si Bauhaus hagués aparegut l'any mil, no tindriem ni país. Existim i vivim de la identitat que ens van donar els nostres avantpassats. La nostra generació no l'impulsa ni l'enriqueix, sinó que la desfà. El perill és d'una mateixa natura que el de la llengua.
Sempre dic que si Bauhaus hagués aparegut l'any mil, no tindriem ni país. Existim i vivim de la identitat que ens van donar els nostres avantpassats. La nostra generació no l'impulsa ni l'enriqueix, sinó que la desfà. El perill és d'una mateixa natura que el de la llengua.
12/14
Una altra cosa que clama al cel és que al Pirineu es regulin (amb major o menor encert) els volums i els materials, però no es faci gairebé enlloc més. Sembla que de la Pobleta de Belleveí, de Gerri, de Bagà, de Ribes o de Camprodon cap avall no hi hagi paisatge a cuidar.
Una altra cosa que clama al cel és que al Pirineu es regulin (amb major o menor encert) els volums i els materials, però no es faci gairebé enlloc més. Sembla que de la Pobleta de Belleveí, de Gerri, de Bagà, de Ribes o de Camprodon cap avall no hi hagi paisatge a cuidar.
13/14
Si Catalunya no és la "Dinamarca del Sud", o la "Suïssa catalana" que alguns buscaven a les Valls d'Olot i a l'Aran, també és per això.
Si Catalunya no és la "Dinamarca del Sud", o la "Suïssa catalana" que alguns buscaven a les Valls d'Olot i a l'Aran, també és per això.
14/14
Un altre dia podem frivolitzar sobre això tan català de no pintar la façana en un segle, donant aquest color de torró i aquesta textura de post-guerra a tot. Després que si el País Basc és tan bonic. Ells mantenen les coses. I no tenen aquesta aversió nostra a les flors.
Un altre dia podem frivolitzar sobre això tan català de no pintar la façana en un segle, donant aquest color de torró i aquesta textura de post-guerra a tot. Després que si el País Basc és tan bonic. Ells mantenen les coses. I no tenen aquesta aversió nostra a les flors.
PD: Si m'ha de respondre algú, si us plau que no em vingui amb la gastada foto de la casa de la cascada.
PPD: No es pot fer un fil sense la seva errada: al tuit 4, "entendre'ns com a país"*.
